jueves, 30 de enero de 2020

Vamos começar as lições de português




Nadia, Lian, Paola i Judith han començat ja les seves classes de preparació lingüística. Les quatre alumnes d'FPB de Perruqueria han estat seleccionades per fer una estada en pràctiques de dues setmanes a Braga dins del projecte Erasmus+ del nostre centre. Amb l'ajuda de Polly, la seva professora de Portuguès,  estan aprenent el vocabulari més important per la seva professió.


sábado, 11 de enero de 2020

Vivències Erasmus+: La comunicació a Islandia

Tot hi que ens havien dit que a Islàndia tothom parlava anglès perfectament, jo desconfiava de les meves capacitats per poder desenvolupar-me en l’idioma (També al no saber el vocabulari ni noms tècnics dels materials i patologies).

Vaig aprofitar que anava a classes d’aquesta llengua per repassar i preparar-me alguns casos en què em podria trobar, per anar més confiada.

Quan vam arribar allà ens va costar a totes pensar que ningú ens entenia i que havíem de parlar en un idioma que no era el nostre, però així hi tot no ens va preocupar tant com abans de partir.

A mesura que anaven passant els dies vam veure que allà l’anglès per ells és com el castellà per nosaltres, és a dir, la segona llengua que utilitzen ( tot hi que també l’alemany al semblar-se molt).

Una minoria dels residents del geriàtric en sabien parlar i amb tota la resta ens comunicavem a través de gestos o amb el sanitari que ens ho traduíen. Al fer pràctiques a la planta de parkinson i Alzheimer, els pacients sempre ens deien i feien les mateixes coses i va arribar un moment que ja sabíem el que volien i també podíem dir les coses i per tant entendre’ns un poc.

Ens va agradar poder saber que ens deien per tota l’estima que els hi vam agafar i per tant donar-lis a ells també.

Vivències Erasmus+: Visita al Golden Circle i Blue Lagoon

Vam arribar un dijous per tant teníem tot el cap de setmana per poder fer turisme i excursions amb na Núria, abans de què marxés.

 La Costa Sur i Glaciars era una opció que ens va agradar però finalment ens vam decantar per visitar el cercle daurat i la laguna blava.

 A les 7:30h del matí havíem de ser a la parada de bus nombre 8, just davora Sunna Guesthouse, per agafar el bus que ens duria a la terminal i anar a l'excursió. Per arribar a la primera parada vam tardar uns 45 minuts i va ser el Parc Nacional de Pingvellir. Plovia molt i feia fred i vent pel que vam fer poca estona en aquella ruta. Es podien apreciar unes vistes de la naturalesa i lagunes increïbles.

 La segona aturada va ser a Gullni-Hringurinn on vam veure un riu amb molta aigua ( ens arribava a nosaltres i tot) que baixava a pressió entre les roques. El tercer lloc que ens vam detendre va ser als Geysir Campsite, on vam aprofitar per menjar i comprar el sopar. Vam poder observar com sortia l’aigua d’un dels geisers el qual feia olor a ou podrit!!!.

 Una vegada acabades aquestes tres aturades, vam tornar cap a la ciutat (aturant-nos a veure uns cavalls típics d’Islàndia que hi havia a una tanca) on un altre bus ens va dur fins la laguna blava que es trobava a uns altres 45 minuts de trajecte. L’aigua d’allà estava a 40 ºC, per això vàrem fer dins quasi dues hores. No vam deixar perdre l’oportunitat de posar-nos unes mascaretes facials i prendre un refresc dins. També era el dia que feia els 17 anys i em van regalar unes veles per bufar dins l’aigua!

Finalment vam arribar a casa a les 21:00 h del vespre, cansades de tot el dia caminant però relaxades després de dues hores dins aigua calenta.


Vivències Erasmus+: Anada cap a Islàndia

Des del maig que em varen dir la destinació final de l’Erasmus estava contant el dies perquè arribés l’hora de partir, a més era el país on les meves companyes i jo volíem anar. La setmana abans ja començava a estar nerviosa perquè encara havia d’acabar d’aclarir roba, necessers, etc.. i al no saber quin temps ens faria ( ja que cada pocs minuts el temps canvia radicalment) no estava segura si anava amb massa roba d’hivern o tindria fred.

Finalment, va arribar dia 12 de setembre. Pel matí vaig anar a despedir-me d’alguns familiars i després em van dur directe a l’aeroport on esperàvem per embaracar amb les meves companyes Duna i Sara Reurer i la professora que ens va acompanyar en l’anada,na Núria Pons Botella.

Just passar els controls de seguretat vam veure que al nostre vol hi havia una hora de retràs, però en sort teníem temps per poder arribar a hora al que ens duria a Islàndia. A l’entrada de l’avió ens van agafar les maletes de mà i per tant a Barcelona vam haver de tornar a passar tots els controls per poder anar fins la terminal,on vam aprofitar per aturar-nos a dinar i comprar el sopar.

Mitja hora després del previst i amb un canvi de nombre de porta d’embarc, vam partir cap a la nostra destinació final, amb jaquetes a les mans, gorros i bufandes dins la bossa per posar-nos abans de sortir de l’avió. El trajecte va durar aproximadament unes quatre hores i vint minuts, que personalment es van fer eternes. A més, no vaig aconseguir dormir pels nirvis i em vaig dedicar a escoltar música i mirar alguns capítols de sèries que tenia descarregats.

A les 22h del vespre allà i les 00h a Espanya, vam arribar. Els mòbils no ens funcionaven i per tant no podíem avisar als pares. Al haver wifi per moltes zones públiques com l’aeroport, els autobussos, els bars, etc.. vam poder aclarir el tema dels mòbils aquella mateixa nit. Teníem reservat uns seients de bus que ens deixaria davant Hallgrimskijkia ( parada de bus nombre 8) on a uns 100 metres hi havia el hostel on ens instal·laríem tot el mes. Una vegada allà, vam anar a dormir perquè estàvem molt cansades de tot el dia viatjar, i perquè el dia següent ens esperava Augusta per anar a fer turisme dins la ciutat.


jueves, 19 de diciembre de 2019

Vivències Erasmus+: Un record inoblidable


https://lh6.googleusercontent.com/uQX6gXoEHB9xRelSMAexamGUfWIpeoahLt7VsN4whX01oFTkI9RAOLFjwKmY4JlldVQrkg2odWNZrLS9M29Tg2cJSkjqZbeN-l6aYO8-pAgWYmWewSW8vs07404ZnB6WwsYlB8fbu-4



En conclusió, ha estat una experiència inoblidable per tots tres, si ens haguessin dit de fer més temps ho haguéssim fet sense cap tipus de problema, recomanem a tothom que s’hi pugui presentar que ho faci ja que val molt la pena, aprens molt professionalment, com a persona, a saber defensar-te amb un altre idioma, etc. En conclusió nosaltres ho tornaríem a repetir sense pensar-ho dues vegades. 

Si que es de veritat que, des de el meu punt de vista, recomanaria que els Erasmus es fessin a països on es parli més l’anglès, ja que amb els nostres companys i docents si que ens podíem entendre perfectament, però no hem sortit d’aquesta experiència sabent més anglès del que ja sabíem.

Vivències Erasmus+: Allotjarse a Eslovènia

Des del meu punt de vista l’anada a Venècia i Eslovènia i la tornada que vam fer de Eslovènia a
Venècia i finalment Menorca, va ser molt agradable, des del meu punt de vista vam aconseguir
agafar la millor opció de transport que hi havia en relació preu/qualitat. 

Amb el tema de l’ajotjament, l’institut ofereix una residència als estudiants però nosaltres al ser tres,
vam decidir que si podíem evitar anar a la residència millor, preferíem anar a un apartament. 

L’allotjament estava molt endevinat, tenia una bona localització, una  bona comunicació amb el
transport i amb el geriàtric on havíem de realitzar les practiques, ja que es trobava a uns 10 minuts
en bus del geriàtric i entre 5-10 minuts del centre, també en bus. 

A l’hora de fer el menjar, fer net l’apartament, etc. No varem tenir cap problema, ens vam organitzar
de tal manera que tots féssim el mateix.

La veritat, jo almenys vaig quedar molt content amb l’elecció del allotjament i del transport a
Liubliana.
Big, open living room with convertible sofa

Vivències Erasmus+: Treballar a Eslovènia

Les pràctiques que varem fer durant la nostra estada en Eslovènia les realitzàvem a una
residència de gent gran que s’anomena Dom starejših občanov Fužine. No tots els dies
fèiem el mateix. L’horari consistia en que uns dies a la setmana estàvem a fisioteràpia.
La nostra funció era ajudar als fisioterapeutes, col·locar els usuaris a les bicicletes,
ajudar-los a desplaçar-se, realitzar activitats amb ells, etc. I la resta dels dies de la
setmana estàvem amb un grup d’estudiants a les habitacions dels usuaris, normalment.

Aquests dies el primer que fèiem era una neteja de l’usuari que ens havia tocat; acte
seguit els repartíem el berenar i els preníem els signes vitals a cada un dels usuaris.
Una vegada fet tot això podíem anar a berenar juntament amb tota la classe. Finalitzats
els 30 minuts que ens donaven de descans, ens dirigíem cap a una aula on parlàvem
de com havia anat per el moment, com havien reaccionat, anotacions i suggeriments…
Després ens dirigíem novament on es trobaven els usuaris perquè poguessin prendre
el te i donar el dinar.

La nostra relació amb els companys era molt bona, ens dúiem molt bé i ens ajudàvem
mútuament, quan no sabíem algo intentàvem posar en pràctica tot el que havíem estat
estudiant. També hi ha que dir que amb el tema de la comunicació amb els estudiants
no vam tenor molts de problemes, ens enteníem bastant bé amb l’anglès. I amb els
pacients els quals estàvem tractant, vam intentar d’aprendre algunes paraules i frases
per poder-nos comunicar millor.
https://lh5.googleusercontent.com/uwsT4hklr5Nqu8GOqD7Z3RFYGuo4HuMiCPppX-RxfMVrfY2TuH1V6lTo_Lm4TTyDFiIsZzz5CQ1RZ_f5-_256OJC32ojRitO9Z6PgCNCCOhGW7kkW8M1axiRg3bkWxMBvTqhkeyIVTE