Vivències Erasmus+: La comunicació a Islandia

Tot hi que ens havien dit que a Islàndia tothom parlava anglès perfectament, jo desconfiava de les meves capacitats per poder desenvolupar-me en l’idioma (També al no saber el vocabulari ni noms tècnics dels materials i patologies).

Vaig aprofitar que anava a classes d’aquesta llengua per repassar i preparar-me alguns casos en què em podria trobar, per anar més confiada.

Quan vam arribar allà ens va costar a totes pensar que ningú ens entenia i que havíem de parlar en un idioma que no era el nostre, però així hi tot no ens va preocupar tant com abans de partir.

A mesura que anaven passant els dies vam veure que allà l’anglès per ells és com el castellà per nosaltres, és a dir, la segona llengua que utilitzen ( tot hi que també l’alemany al semblar-se molt).

Una minoria dels residents del geriàtric en sabien parlar i amb tota la resta ens comunicavem a través de gestos o amb el sanitari que ens ho traduíen. Al fer pràctiques a la planta de parkinson i Alzheimer, els pacients sempre ens deien i feien les mateixes coses i va arribar un moment que ja sabíem el que volien i també podíem dir les coses i per tant entendre’ns un poc.

Ens va agradar poder saber que ens deien per tota l’estima que els hi vam agafar i per tant donar-lis a ells també.