El meu lloc de pràctiques era “Stenslund Odder Centre”, una residència al poblet petit d’Odder.
La residència comptava amb dues zones, la zona que nombrarem Zona 1, i l’altra, la Zona 2.
La zona nombre 1, constava de tres cases, amb una capacitat màxima de 8 usuaris a cada casa. Es determinava segons el color de la casa i el nombre màxim d’usuaris, per exemple: Gul 8 (groc 8).
La zona 2 era el mateix, menys que la capacitat màxima d’usuaris era de 10. Per determinar la zona dos, s’utilitzava el mateix, per exemple Gul 10, que era la meva “casa”.
Ara ve la part que més em va captar l’atenció.
Nosaltres estem acostumats a veure una residència de caràcter hospitalari, amb habitacions compartides, zones comunes, com menjadors, sala d’estar, etc.
Aquí no, tot era completament diferents. Com he comentat abans, dintre de cada zona s’hi trobava un màxim de 8 a 10 usuaris, això significava que dins aquesta casa, podíem localitzar uns apartaments petits per a cada resident.
Era la mida d’una habitació, però amb un espai ben aprofitat. Una petita cuina, un menjador, un bany i un petit dormitori, decorat tot al seu gust. Amb tan sols això, els usuaris es sentien com a casa seva.
Com podem comprovar, és una atenció plenament centrada a la persona. Cada usuari era lliure de poder-se aixecar a l’hora que volgués, es podia escollir si menjar a l’apartament o a la zona comuna amb la resta d’usuaris de la casa. Tot era tant diferent.
Segons els dies de la setmana, es realitzaven activitats per als residents, com cantar, anar a missa, anar a fer un “Bustour” per Odder, la sessió de “mensclub o womansclub”... Però sempre i tot tenint en compte els gustos dels usuaris i si volen anar-hi o no. Mai estaven obligats.
Realitzava higienes, acompanyaments, ajudar a menjar, fer net colca dia l’habitació de l’usuari, etc.
En general la feina va anar molt bé, satisfactori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario