jueves, 30 de enero de 2020
Vamos começar as lições de português
sábado, 11 de enero de 2020
Vivències Erasmus+: La comunicació a Islandia
Tot hi que ens havien dit que a Islàndia tothom parlava anglès perfectament, jo
desconfiava de les meves capacitats per poder desenvolupar-me en l’idioma
(També al no saber el vocabulari ni noms tècnics dels materials i patologies).
Vaig aprofitar que anava a classes d’aquesta llengua per repassar i preparar-me alguns casos en què em podria trobar, per anar més confiada.
Quan vam arribar allà ens va costar a totes pensar que ningú ens entenia i que havíem de parlar en un idioma que no era el nostre, però així hi tot no ens va preocupar tant com abans de partir.
A mesura que anaven passant els dies vam veure que allà l’anglès per ells és com el castellà per nosaltres, és a dir, la segona llengua que utilitzen ( tot hi que també l’alemany al semblar-se molt).
Una minoria dels residents del geriàtric en sabien parlar i amb tota la resta ens comunicavem a través de gestos o amb el sanitari que ens ho traduíen. Al fer pràctiques a la planta de parkinson i Alzheimer, els pacients sempre ens deien i feien les mateixes coses i va arribar un moment que ja sabíem el que volien i també podíem dir les coses i per tant entendre’ns un poc.
Ens va agradar poder saber que ens deien per tota l’estima que els hi vam agafar i
per tant donar-lis a ells també.
Vaig aprofitar que anava a classes d’aquesta llengua per repassar i preparar-me alguns casos en què em podria trobar, per anar més confiada.
Quan vam arribar allà ens va costar a totes pensar que ningú ens entenia i que havíem de parlar en un idioma que no era el nostre, però així hi tot no ens va preocupar tant com abans de partir.
A mesura que anaven passant els dies vam veure que allà l’anglès per ells és com el castellà per nosaltres, és a dir, la segona llengua que utilitzen ( tot hi que també l’alemany al semblar-se molt).
Una minoria dels residents del geriàtric en sabien parlar i amb tota la resta ens comunicavem a través de gestos o amb el sanitari que ens ho traduíen. Al fer pràctiques a la planta de parkinson i Alzheimer, els pacients sempre ens deien i feien les mateixes coses i va arribar un moment que ja sabíem el que volien i també podíem dir les coses i per tant entendre’ns un poc.
Vivències Erasmus+: Visita al Golden Circle i Blue Lagoon
Vam arribar un dijous per tant teníem tot el cap de setmana per poder fer turisme i
excursions amb na Núria, abans de què marxés.
La Costa Sur i Glaciars era una opció que ens va agradar però finalment ens vam decantar per visitar el cercle daurat i la laguna blava.
A les 7:30h del matí havíem de ser a la parada de bus nombre 8, just davora Sunna Guesthouse, per agafar el bus que ens duria a la terminal i anar a l'excursió. Per arribar a la primera parada vam tardar uns 45 minuts i va ser el Parc Nacional de Pingvellir. Plovia molt i feia fred i vent pel que vam fer poca estona en aquella ruta. Es podien apreciar unes vistes de la naturalesa i lagunes increïbles.
La segona aturada va ser a Gullni-Hringurinn on vam veure un riu amb molta aigua ( ens arribava a nosaltres i tot) que baixava a pressió entre les roques. El tercer lloc que ens vam detendre va ser als Geysir Campsite, on vam aprofitar per menjar i comprar el sopar. Vam poder observar com sortia l’aigua d’un dels geisers el qual feia olor a ou podrit!!!.
Una vegada acabades aquestes tres aturades, vam tornar cap a la ciutat (aturant-nos a veure uns cavalls típics d’Islàndia que hi havia a una tanca) on un altre bus ens va dur fins la laguna blava que es trobava a uns altres 45 minuts de trajecte. L’aigua d’allà estava a 40 ºC, per això vàrem fer dins quasi dues hores. No vam deixar perdre l’oportunitat de posar-nos unes mascaretes facials i prendre un refresc dins. També era el dia que feia els 17 anys i em van regalar unes veles per bufar dins l’aigua!
Finalment vam arribar a casa a les 21:00 h del vespre, cansades de tot el dia caminant però relaxades després de dues hores dins aigua calenta.
La Costa Sur i Glaciars era una opció que ens va agradar però finalment ens vam decantar per visitar el cercle daurat i la laguna blava.
A les 7:30h del matí havíem de ser a la parada de bus nombre 8, just davora Sunna Guesthouse, per agafar el bus que ens duria a la terminal i anar a l'excursió. Per arribar a la primera parada vam tardar uns 45 minuts i va ser el Parc Nacional de Pingvellir. Plovia molt i feia fred i vent pel que vam fer poca estona en aquella ruta. Es podien apreciar unes vistes de la naturalesa i lagunes increïbles.
La segona aturada va ser a Gullni-Hringurinn on vam veure un riu amb molta aigua ( ens arribava a nosaltres i tot) que baixava a pressió entre les roques. El tercer lloc que ens vam detendre va ser als Geysir Campsite, on vam aprofitar per menjar i comprar el sopar. Vam poder observar com sortia l’aigua d’un dels geisers el qual feia olor a ou podrit!!!.
Una vegada acabades aquestes tres aturades, vam tornar cap a la ciutat (aturant-nos a veure uns cavalls típics d’Islàndia que hi havia a una tanca) on un altre bus ens va dur fins la laguna blava que es trobava a uns altres 45 minuts de trajecte. L’aigua d’allà estava a 40 ºC, per això vàrem fer dins quasi dues hores. No vam deixar perdre l’oportunitat de posar-nos unes mascaretes facials i prendre un refresc dins. També era el dia que feia els 17 anys i em van regalar unes veles per bufar dins l’aigua!
Finalment vam arribar a casa a les 21:00 h del vespre, cansades de tot el dia caminant però relaxades després de dues hores dins aigua calenta.
Vivències Erasmus+: Anada cap a Islàndia
Des del maig que em varen dir la destinació final de l’Erasmus estava contant el dies perquè
arribés l’hora de partir, a més era el país on les meves companyes i jo volíem anar. La
setmana abans ja començava a estar nerviosa perquè encara havia d’acabar d’aclarir roba,
necessers, etc.. i al no saber quin temps ens faria ( ja que cada pocs minuts el temps canvia
radicalment) no estava segura si anava amb massa roba d’hivern o tindria fred.
Finalment, va arribar dia 12 de setembre. Pel matí vaig anar a despedir-me d’alguns familiars i després em van dur directe a l’aeroport on esperàvem per embaracar amb les meves companyes Duna i Sara Reurer i la professora que ens va acompanyar en l’anada,na Núria Pons Botella.
Just passar els controls de seguretat vam veure que al nostre vol hi havia una hora de retràs, però en sort teníem temps per poder arribar a hora al que ens duria a Islàndia. A l’entrada de l’avió ens van agafar les maletes de mà i per tant a Barcelona vam haver de tornar a passar tots els controls per poder anar fins la terminal,on vam aprofitar per aturar-nos a dinar i comprar el sopar.
Mitja hora després del previst i amb un canvi de nombre de porta d’embarc, vam partir cap a la nostra destinació final, amb jaquetes a les mans, gorros i bufandes dins la bossa per posar-nos abans de sortir de l’avió. El trajecte va durar aproximadament unes quatre hores i vint minuts, que personalment es van fer eternes. A més, no vaig aconseguir dormir pels nirvis i em vaig dedicar a escoltar música i mirar alguns capítols de sèries que tenia descarregats.
A les 22h del vespre allà i les 00h a Espanya, vam arribar. Els mòbils no ens funcionaven i per tant no podíem avisar als pares. Al haver wifi per moltes zones públiques com l’aeroport, els autobussos, els bars, etc.. vam poder aclarir el tema dels mòbils aquella mateixa nit. Teníem reservat uns seients de bus que ens deixaria davant Hallgrimskijkia ( parada de bus nombre 8) on a uns 100 metres hi havia el hostel on ens instal·laríem tot el mes. Una vegada allà, vam anar a dormir perquè estàvem molt cansades de tot el dia viatjar, i perquè el dia següent ens esperava Augusta per anar a fer turisme dins la ciutat.
Finalment, va arribar dia 12 de setembre. Pel matí vaig anar a despedir-me d’alguns familiars i després em van dur directe a l’aeroport on esperàvem per embaracar amb les meves companyes Duna i Sara Reurer i la professora que ens va acompanyar en l’anada,na Núria Pons Botella.
Just passar els controls de seguretat vam veure que al nostre vol hi havia una hora de retràs, però en sort teníem temps per poder arribar a hora al que ens duria a Islàndia. A l’entrada de l’avió ens van agafar les maletes de mà i per tant a Barcelona vam haver de tornar a passar tots els controls per poder anar fins la terminal,on vam aprofitar per aturar-nos a dinar i comprar el sopar.
Mitja hora després del previst i amb un canvi de nombre de porta d’embarc, vam partir cap a la nostra destinació final, amb jaquetes a les mans, gorros i bufandes dins la bossa per posar-nos abans de sortir de l’avió. El trajecte va durar aproximadament unes quatre hores i vint minuts, que personalment es van fer eternes. A més, no vaig aconseguir dormir pels nirvis i em vaig dedicar a escoltar música i mirar alguns capítols de sèries que tenia descarregats.
A les 22h del vespre allà i les 00h a Espanya, vam arribar. Els mòbils no ens funcionaven i per tant no podíem avisar als pares. Al haver wifi per moltes zones públiques com l’aeroport, els autobussos, els bars, etc.. vam poder aclarir el tema dels mòbils aquella mateixa nit. Teníem reservat uns seients de bus que ens deixaria davant Hallgrimskijkia ( parada de bus nombre 8) on a uns 100 metres hi havia el hostel on ens instal·laríem tot el mes. Una vegada allà, vam anar a dormir perquè estàvem molt cansades de tot el dia viatjar, i perquè el dia següent ens esperava Augusta per anar a fer turisme dins la ciutat.
jueves, 19 de diciembre de 2019
Vivències Erasmus+: Un record inoblidable
En conclusió, ha estat una experiència inoblidable per tots tres, si ens haguessin dit de fer més temps ho haguéssim fet sense cap tipus de problema, recomanem a tothom que s’hi pugui presentar que ho faci ja que val molt la pena, aprens molt professionalment, com a persona, a saber defensar-te amb un altre idioma, etc. En conclusió nosaltres ho tornaríem a repetir sense pensar-ho dues vegades.
Si que es de veritat que, des de el meu punt de vista, recomanaria que els Erasmus es fessin a països on es parli més l’anglès, ja que amb els nostres companys i docents si que ens podíem entendre perfectament, però no hem sortit d’aquesta experiència sabent més anglès del que ja sabíem.
Vivències Erasmus+: Allotjarse a Eslovènia
Des del meu punt de vista l’anada a Venècia i Eslovènia i la tornada que vam fer de Eslovènia a
Venècia i finalment Menorca, va ser molt agradable, des del meu punt de vista vam aconseguir
agafar la millor opció de transport que hi havia en relació preu/qualitat.
Amb el tema de l’ajotjament, l’institut ofereix una residència als estudiants però nosaltres al ser tres,
vam decidir que si podíem evitar anar a la residència millor, preferíem anar a un apartament.
L’allotjament estava molt endevinat, tenia una bona localització, una bona comunicació amb el
transport i amb el geriàtric on havíem de realitzar les practiques, ja que es trobava a uns 10 minuts
en bus del geriàtric i entre 5-10 minuts del centre, també en bus.
A l’hora de fer el menjar, fer net l’apartament, etc. No varem tenir cap problema, ens vam organitzar
de tal manera que tots féssim el mateix.
La veritat, jo almenys vaig quedar molt content amb l’elecció del allotjament i del transport a
Liubliana.
Vivències Erasmus+: Treballar a Eslovènia
Les pràctiques que varem fer durant la nostra estada en Eslovènia les realitzàvem a una
residència de gent gran que s’anomena Dom starejših občanov Fužine. No tots els dies
fèiem el mateix. L’horari consistia en que uns dies a la setmana estàvem a fisioteràpia.
La nostra funció era ajudar als fisioterapeutes, col·locar els usuaris a les bicicletes,
ajudar-los a desplaçar-se, realitzar activitats amb ells, etc. I la resta dels dies de la
setmana estàvem amb un grup d’estudiants a les habitacions dels usuaris, normalment.
residència de gent gran que s’anomena Dom starejših občanov Fužine. No tots els dies
fèiem el mateix. L’horari consistia en que uns dies a la setmana estàvem a fisioteràpia.
La nostra funció era ajudar als fisioterapeutes, col·locar els usuaris a les bicicletes,
ajudar-los a desplaçar-se, realitzar activitats amb ells, etc. I la resta dels dies de la
setmana estàvem amb un grup d’estudiants a les habitacions dels usuaris, normalment.
Aquests dies el primer que fèiem era una neteja de l’usuari que ens havia tocat; acte
seguit els repartíem el berenar i els preníem els signes vitals a cada un dels usuaris.
Una vegada fet tot això podíem anar a berenar juntament amb tota la classe. Finalitzats
els 30 minuts que ens donaven de descans, ens dirigíem cap a una aula on parlàvem
de com havia anat per el moment, com havien reaccionat, anotacions i suggeriments…
seguit els repartíem el berenar i els preníem els signes vitals a cada un dels usuaris.
Una vegada fet tot això podíem anar a berenar juntament amb tota la classe. Finalitzats
els 30 minuts que ens donaven de descans, ens dirigíem cap a una aula on parlàvem
de com havia anat per el moment, com havien reaccionat, anotacions i suggeriments…
Després ens dirigíem novament on es trobaven els usuaris perquè poguessin prendre
el te i donar el dinar.
el te i donar el dinar.
La nostra relació amb els companys era molt bona, ens dúiem molt bé i ens ajudàvem
mútuament, quan no sabíem algo intentàvem posar en pràctica tot el que havíem estat
estudiant. També hi ha que dir que amb el tema de la comunicació amb els estudiants
no vam tenor molts de problemes, ens enteníem bastant bé amb l’anglès. I amb els
pacients els quals estàvem tractant, vam intentar d’aprendre algunes paraules i frases
per poder-nos comunicar millor.
mútuament, quan no sabíem algo intentàvem posar en pràctica tot el que havíem estat
estudiant. També hi ha que dir que amb el tema de la comunicació amb els estudiants
no vam tenor molts de problemes, ens enteníem bastant bé amb l’anglès. I amb els
pacients els quals estàvem tractant, vam intentar d’aprendre algunes paraules i frases
per poder-nos comunicar millor.
lunes, 2 de diciembre de 2019
Coneix l’Erasmus+ de l’IES Cap de Llevant!
Laura Seguí Forcada
Estudiant de TCAI
Ljubljana, Eslovènia
-Formació enriquidora.
-Aprendre d’una altra cultura amb el seu propi idioma.
-Conèixer nova gent i tenir autonomia.
Estudiant de TCAI
Ljubljana, Eslovènia
-Formació enriquidora.
-Aprendre d’una altra cultura amb el seu propi idioma.
-Conèixer nova gent i tenir autonomia.
Coneix l’Erasmus+ de l’IES Cap de Llevant!
Marc Tudurí Sabino
Estudiant de TCAI
Ljubljana, Eslovènia
-Oportunitat de Conèixer altres cultures i modes de vida, així com practicar nous idiomes.
-Hem conegut gent Meravellosa.
Estudiant de TCAI
Ljubljana, Eslovènia
-Oportunitat de Conèixer altres cultures i modes de vida, així com practicar nous idiomes.
-Hem conegut gent Meravellosa.
Coneix l’Erasmus+ de l’IES Cap de Llevant!
Mercè Seguí Comellas
Estudiant de TCAI
Ljubljana, Eslovènia
-Hem tingut la possibilitat de Conèixer llocs diferents.
-Gran oportunitat per aprendre i practicar nous idiomes.
-hem après com es treballa a un altre país.
Estudiant de TCAI
Ljubljana, Eslovènia
-Hem tingut la possibilitat de Conèixer llocs diferents.
-Gran oportunitat per aprendre i practicar nous idiomes.
-hem après com es treballa a un altre país.
Coneix l’Erasmus+ de l’IES Cap de Llevant!
DUNA PONS LUCAS
Estudiant de TCAI
GRUND, islàndia
-A IslÀndia es viu a un ritme i estil de vida molt diferente al nostre.
-Gran oportunitat per aprendre i practicar nous idiomes.
-Posibilitat de veure models de treball a altres indrets.
Estudiant de TCAI
GRUND, islàndia
-A IslÀndia es viu a un ritme i estil de vida molt diferente al nostre.
-Gran oportunitat per aprendre i practicar nous idiomes.
-Posibilitat de veure models de treball a altres indrets.
Coneix l’Erasmus+ de l’IES Cap de Llevant!
Sara Reurer
Olives
Estudiant de TCAI
GRUND, islàndia
-Ha estat una experiència increïble, on hem pogut gaudir d’un estil de vida molt diferent al nostre.
-En ocasions hem tingut problemes per comunicar-nos, ja que la llengua es diferent, però hem sabut sortir endavant.
-Aquesta oportunitat ha estat un gran aprenentatge, en el que hem conegut persones fantàstiques.
Estudiant de TCAI
GRUND, islàndia
-Ha estat una experiència increïble, on hem pogut gaudir d’un estil de vida molt diferent al nostre.
-En ocasions hem tingut problemes per comunicar-nos, ja que la llengua es diferent, però hem sabut sortir endavant.
-Aquesta oportunitat ha estat un gran aprenentatge, en el que hem conegut persones fantàstiques.
Coneix l’Erasmus + de l’IES Cap de Llevant!
SARA CAULES FRIEIRO
Estudiant de TCAI
GRUND, islàndia
- tenia por de no saber-me comunicar correctament i de no entendre a la gent, però he vist que sí sóc capaç.
- he vist una nova cultura, estil de vida i un turisme molt diferent al de Menorca.
- ha estat un plaer poder tenir aquesta oportunitat per tot el que he après i la gent meravellosa.
Estudiant de TCAI
GRUND, islàndia
- tenia por de no saber-me comunicar correctament i de no entendre a la gent, però he vist que sí sóc capaç.
- he vist una nova cultura, estil de vida i un turisme molt diferent al de Menorca.
- ha estat un plaer poder tenir aquesta oportunitat per tot el que he après i la gent meravellosa.
lunes, 11 de noviembre de 2019
Presentació de l'experiència ERASMUS dels alumnes que tornen d'Islàndia
La setmana passada vam tenir la visita de les 3 alumnes que han tornat d'Islàndia. Ens han presentat la seva experiència Erasmus als professors i alumnes de cicles de formació professional.
Presentació de l'experiència ERASMUS dels alumnes que tornen d'Eslovènia
La setmana passada vam tenir la visita dels alumnes que han tornat d'Eslovènia. Ens han presentat la seva experiència Erasmus a alumnes i professors del centre. Recordeu que ens podeu seguir al nou Instagram @erasmuspluscapdellevant
domingo, 6 de octubre de 2019
Durganvan College (Irlanda) visita l'IES Cap de Llevant per futures mobilitats Erasmus dels seus estudiants
La setmana del 30 de setembre al 4 d'octubre l'IES Cap de Llevant va rebre la visita de Mary Kiersey i Pam McCarthy (3ra i 4ta en la foto des de l'esquerra), ambdues professores del centre Durganvan College d'Irlanda.
De la mà dels coordinadors d'Erasmus del centre, Maria José Cortés i Joan Carles Ayer així com l'equip coordinador de FP Núria Carretero, Isabel Marín i Nuria Pons Botella, les docents d'Irlanda van tenir la possibilitat d'assistir a classes, visitar les instal·lacions del centre així com visitar empreses i institucions de cara a unes futures mobilitats d'estudiants irlandesos en el proper més de febrer.
Les organitzacions visitades han estat: Centre Esportiu Malbuger, Centre Polivalent Carlos Mir i Mir, Residència de Gent Major del CIME, Escola Infantil Fort de l'Eau, Laboratori de PIME Menorca, Hospital Mateu Orfila i finalment IES Josep Miquel Guàrdia.
viernes, 21 de junio de 2019
Estudiants de l'IES Cap de Llevant s'incorporen en el mes de juliol a treballar en el laboratori Latisscientific ubicat a Londres
Després de gaudir d'una beca d'Erasmus per fer pràctiques a Crayford (Londres), Aouatif Bettache i Cristhian Castro, estudiants del grau superior de Laboratori de l'IES Cap de Llevant, començaran el seu periple en el món laboral en un prestigiós Laboratori Internacional de Microbiologia. Han tingut aquesta oportunitat gràcies a la molt bona impressió que van donar als seus supervisors durant els deu setmanes de pràctiques realitzades aquesta primavera.
martes, 18 de junio de 2019
La perruquera italiana Rossi Lorusso visita el CFGM de Perruqueria
La perruquera italiana Rossi Lorusso visita el CFGM de Perruqueria
La perruquera Rossi Lorusso que des de fa dos cursos col·labora amb el Projecte Erasmus+ de l'IES Cap de Llevant acollint i formant a estudiants en pràctiques, ha visitat avui matí el centre i ha assistit a la presentació de Carla Emendatori i de Marta Bosch, dos de les nostres estudiants que han fet les seves FCT a Itàlia.
A la foto la podeu veure amb les professores del cicle formatiu i amb quatre de les estudiants que han realitzat les pràctiques Erasmus+ a Abbiategrasso.
miércoles, 12 de junio de 2019
Sarai Alcaide ens explica la seva estada Erasmus
Les meves pràctiques a Itàlia van començar dia 2 de Maig i van acabar dia 23 de Maig a Bolonia.
Feia pràctiques a la perruquería Mr Davide Geen, amb jo treballaven en David que era el titular de
l'empresa, Cristina que és la dóna d'en Davide, na Barbara y Nati feien feina allà i na Sophie que
anàvem juntes.
Feia pràctiques a la perruquería Mr Davide Geen, amb jo treballaven en David que era el titular de
l'empresa, Cristina que és la dóna d'en Davide, na Barbara y Nati feien feina allà i na Sophie que
anàvem juntes.
La perruqueria era grossa, tenia dues parts, una a on posaven tintes i l'altre per pentinar i tallar.
Sempre venia molta gent, gent de tota la vida que cada dos dies hi venien.
Na Sophie i jo fèiem feina de Dimarts a Dissabtes, pero fèiem diferents horaris un dia ella anava a les
8:30 -17:15 i jo de 10:30-19:00.
8:30 -17:15 i jo de 10:30-19:00.
Per anar a la perruqueria sempre havia d'agafar dos autobusos que tardaven 30 min però a vegades
un poc més.
un poc més.
A la perruqueria vaig aprendre a fer metxes d'una manera més fàcil i rapida, posar els tintes sense
tanta por i amb més velocitat, fer net el cap d'una manera diferent, ...i més coses.
tanta por i amb més velocitat, fer net el cap d'una manera diferent, ...i més coses.
Sempre estaré agraïda d'haver pogut treballar amb elles, en un futur tornaré allà a fer una visita o
qui sap a fer feina allà.
qui sap a fer feina allà.
L'allotjament es trobava a un barri molt tranquil, dormíem les 4 de pràctiques a una habitació i
la mestra a un altre. La casa era un poc antiga i per 5 persones era petita, ja que la cuina només
entraven dues i justes i només hi havia un bany.
la mestra a un altre. La casa era un poc antiga i per 5 persones era petita, ja que la cuina només
entraven dues i justes i només hi havia un bany.
El pis tenia dues habitacions a una amb 4 llits i l'altre un llit de matrimoni,només hi havia un quarto
de bany per 5 persones, la sala d'estar era normal i tenia un sofà un poc incomodo i teníem un balcó
bastant gros.
de bany per 5 persones, la sala d'estar era normal i tenia un sofà un poc incomodo i teníem un balcó
bastant gros.
Definitivament tot va anar bé sense contar uns problemes que vam tenir a la
casa però estic a punt per tornar a viure aquesta gran experiència.
casa però estic a punt per tornar a viure aquesta gran experiència.
Aquesta beca d'Erasmus m'ha aportat moltes coses positives cap al futur.
És una experiència que la faria sempre i la recomanaria a tothom.
És una experiència que la faria sempre i la recomanaria a tothom.
Gràcies a aquesta oportunitat he après a xerrar amb Italià amb la manera més
fàcil d'aprendre, viajtant a aquell lloc.
fàcil d'aprendre, viajtant a aquell lloc.
A nivell laboral he crescut molt, he aprens a tractar amb clients diferent.
Els primers dies van ser durs, ja que no estaia tan acostumada anar a un lloc
a fer feina amb un altre idioma, pero després tot va millorar.
a fer feina amb un altre idioma, pero després tot va millorar.
La beca d'Erasmus+ la recomano a tothom, ja que et permet anar a un altre
lloc i poder fer el que t'agrada mentre aprens un altre idioma, també et
canvia com a persona, ja que et va tenir controlat els doblers, sebre per on et mous...
Gràcies a aquesta experiència he madurat més, xerr amb més facilitat amb la gent
i sóc més independent.
lloc i poder fer el que t'agrada mentre aprens un altre idioma, també et
canvia com a persona, ja que et va tenir controlat els doblers, sebre per on et mous...
Gràcies a aquesta experiència he madurat més, xerr amb més facilitat amb la gent
i sóc més independent.
Gràcies per donar-me aquesta gran experiència!!
Alumne de TAAFE en Irlanda
Suscribirse a:
Entradas (Atom)